EN AQUESTA SECCIÓ ANIRÉ PENJANT ALGUNS DEL CONTES QUE CONTAM A L'ESCOLA I D'ALTRES QUE M'AGRADEN. PODEU FER LES VOSTRES RECOMANACIONS, APORTACIONS I COMENTARIS:
En aquest enllaç trobareu contes emocionants!!
https://es.pinterest.com/rocioserra/contes-emocionants/?etslf=6395&eq=contes
PER APRENDRE A TREBALLAR EN EQUIP PERQUE NECESSITAM ALS ALTRES.
LA POR TORNA PETITA QUAN LA CONEIXES D'APROP
COM DESFER-SE'N DEL MAL HUMOR
"EL PUNT" I "QUASI" DUES HISTÒRIES SENZILLES PER FOMENTAR L'AUTOESTIMA...NINGÚ ÉS PERFECTE.
TOTS TENIM LIMITACIONS, TOTS ARROSSEGAM QUALQUE POTET.
UN CONTE CLÀSSIC AMB UNES IL·LUSTRACIONS ORIGINALS.
MÀGIC...UN LLIBRE PER JUGAR
UN CONTE PER APRENDRE A ACCEPTAR QUE DE VEGADES LES COSES NO SÓN COM VOLEM O ESPEREM...AIXÍ ÉS LA VIDA!
I A QUI NO LI AGRADA SENTIR PARAULES POLIDES I DOLCES!!
TRACTA EMOCIONS I ACTITUDS DE RESPECTE A LA NATURA AMB UN FINAL SORPRENENT
Excel·lent àlbum il·lustrat que explica la història d'un nen que, quan neix, és totalment gris i insensible a la realitat que l'envolta. Fins que no li passa un fet excepcional, no descobrirà la importància de les emocions.
Ai en Simonet!!! El protagonista d’aquest llibre irreverent i copsador de l’interès infantil per l’escatologia, és en Simó. Diguem-ne Simonet. Perquè és petit i irreverent i només sap dir una cosa: “CACA DE VACA!”. I sigui on sigui i estigui amb qui estigui, només diu i torna a dir: “CACA DE VACA!”.
En Gosset estima molt els seus amics. Pensa que són fantàstics. Però també creu que ell és el millor de tots i sempre els ho recorda. Ja és hora que els seus amics li donin una bona lliçó i li ensenyin que hi ha moltes coses que fan millor que ell. Un àlbum infantil tendre i ple de color de la reconeguda il·lustradora Lucy Cousins.
Sempre es bo llegir i jo recomanaria un llibre (pels adults)... que m'ha encantat, es diu "Educar en el asombro" de Catherine L'Ecuyer... aquí un resum del que tracta i també te el blog "apego&asombro"... fantàstic..
ResponEliminaSinopsis de Educar en el asombro:" ¿Cómo educar en un mundo frenético e hiperexigente? ¿Cómo conseguir que un niño, y luego un adolescente, actúe con ilusión, sea capaz de estar quieto observando con calma lo que le rodea, piense antes de actuar y esté motivado para aprender sin miedo al esfuerzo? Los niños de los últimos veinte años viven en un entorno cada vez más frenético y exigente, que por un lado ha hecho la tarea de educar más compleja, y por otro, los ha alejado de lo esencial. Vemos necesario para su futuro éxito programarlos para un sinfín de actividades que, poco a poco, les están apartando del ocio de siempre, del juego libre, de la naturaleza, del silencio, de la belleza. Su vida se ha convertido en una verdadera carrera para quemar etapas, lo que les aleja cada vez más de su propia naturaleza, de su inocencia, de sus ritmos, de su sentido del misterio. Muchos niños se están perdiendo lo mejor de la vida: descubrir el mundo, adentrarse en la realidad. Un ruido ensordecedor acalla sus preguntas, las estridentes pantallas interrumpen el aprendizaje lento de todo lo maravilloso que hay que descubrir por primera vez."